Papà, tinc por!

La Berta Massana  és advocada, té 32 anys i va ser una nena que va témer moltíssim l’obscuritat. Aquesta por es va convertir en fòbia i només la va superar als 25 anys quan va racionalitzar aquest temor. El punt d’inflexió respecte aquesta por va arribar quan es va independitzar.

La Berta va trigar gairebé 20 anys en superar aquest temor. Estem parlant de moltes nits intranquil·la i sense descansar que hauria pogut evitar si hagués acudit a un especialista. Aquest és el cas del Jacob, un nen de 7 anys que com la Berta, també li horroritzava l’obscuritat.

El Jacob era un nen amb un caràcter obert, molt parlador, independent i actiu. Era així durant tot el dia, menys a la nit. Llavors el seu caràcter feia un gir copernicà i passava de ser un nen segur i actiu a un petit nerviós, poruc que  s’aferrava als seus pares i que no podia separar-se d’ells. Els pares del Jacob ho provaren tot i van decidir acudir a la consulta de l’especialista en Psicologia clínica, Ana Gutiérrez. Gutiérrez el va ajudar a superar les seves pors amb una sèrie de sessions que consistien en la relaxació del nen, en la narració de contes on el protagonista superava la fòbia a l’obscuritat i la conversa amb els pares on els hi donava pautes per a què modelessin la seva conducta

Els contes curen

Explicar històries és una eina complementària excel·lent per tractar de superar els temors. Les pors són emocions i els contes tenen el poder de canviar-les perquè utilitzen un llenguatge metafòric.

Segons el president de l’Associació de Narradors i Narradores de Catalunya, ANIN, Blai Senabre, amb la utilització d’elements o figures simbòliques, ja siguin animals que parlen, objectes màgics o éssers fantàstics de tota mena, els contes mostren situacions, sentiments i emocions que als nens els costa verbalitzar. “Veure reflectides en els contes situacions d’angoixa o de por que ells reconeixen i com les resolen els protagonistes, els ajuda a vèncer les seues pròpies pors”.

El paper dels pares

Els progenitors han de saber que la por és contagiosa. És a dir, “si els adults tenim por i la nostra estratègia és evitar-lo, és bastant probable que els nostres fills copiïn aquesta forma d’actuar. Gutiérrez realça que s’ha de parlar de les pors perquè “donar una sensació de normalitat és primordial”.

Durant el tractament és molt important la col·laboració dels pares “perquè sense la seva ajuda no seria possible fer-los desaparèixer”. Gutiérrez que es dedica a l’assistència psicològica des de 1996 al·lega que una família ha d’anar a un especialista “en el moment en què els seus fills, davant la por, es desborden emocionalment i aquest temor altera la vida quotidiana”.

Les conseqüències d’un nen adult que no ha superat els terrors infantils poden ser variades: “Aquestes pors infantils poden arribar fins la maduresa i transformar-se en altres fòbies com la fòbia social, ansietat de separació, por a dormir sol,.. També podria potenciar la inseguretat, la baixa autoestima o la por als canvis”.

En aquest sentit la psicòloga, Ana Gutiérrez, assegura que mai és tard per acudir a un especialista: “Sempre s’està a temps d’intentar resoldre els nostres conflictes, perquè cada dia és una nova oportunitat per poder canviar”…I un gos i un gat, aquest conte s’ha acabat!

Podreu trobar un reportatge més extens sobre les pors a la revista Joia Magazine per la Salut Mental, a les pàgines 27-30.

 

Anuncis

Quant a Educació Dos Punt Zero

Un Bloc que pretén demostrar que tot el que ens envolta és educació i que per tant ens ensenya. L'únic que hem de fer és parar atenció i a continuació compartir-ho amb els nens i nenes de la casa...
Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s